Congrés Internacional Romànic

Elizabeth Bolman

Case Western Reserve University, Cleveland (OHIO), USA

CV: Elizabeth S. Bolman està especialitzada en la cultura visual de la Mediterrània oriental a l'antiguitat tardana i el període bizantí. És coneguda sobretot pel seu treball sobre Egipte, en què ha demostrat la vitalitat de l'art egipci cristià i ha presentat noves perspectives entorn de la naturalesa de la producció artística en els períodes bizantí i medieval. Va editar i va ser l'autora principal del premiat llibre Monastic Visions: Wall Paintings in the Monastery of St. Antony at the Red Sea (Yale University Press i American Research Center in Egypt, 2002) i de The Red Monastery Church: Beauty and Asceticism in Upper Egypt (Yale University Press i American Research Center in Egypt, 2016).

És catedràtica Elsie B. Smith d'Humanitats i dirigeix el Departament d'Història de l'Art i Art de la Case Western Reserve University de Cleveland (Ohio). La College Art Association ha reconegut la seva expertesa amb el premi a la Preservació del Patrimoni pels seus mèrits acadèmics i de conservació. Ha rebut beques i subvencions de la Guggenheim Foundation, el programa Fulbright, la National Endowment for the Humanities, Dumbarton Oaks, l'American Research Center d'Egipte i l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional, entre d'altres. Bolman també ha rebut el premi Lindback a l'excel·lència docent i el premi Great Teacher de la Temple University.

Les residències de les elits i els déus en l'antiguitat tardana a Egipte: una explosió de color

El clima sec de l'Alt Egipte ha preservat restes notables d'arquitectura domèstica i religiosa de l'Antiguitat tardana. El seu monument més destacat és una església del final del segle V del Monestir Roig, a prop de Sohag. L'església, inscrita en una llarga tradició d'arquitectura d'elit, és una basílica monumental amb una elaborada capella trilobulada. L'interior de l'extrem oriental inclou l'exemple més ben conservat de policromia arquitectònica en pintura (tempera i encàustica sobre elements arquitectònics) que ha perviscut a gran escala des dels períodes grec, romà i bizantí primerenc. Es comentarà breument un notable projecte de conservació que va durar més d'una dècada. Tot i que hi degué haver un nombre incalculable d'esglésies amb decoració monumental pintada, l'arquitectura domèstica també incorporava una extensa policromia. Les excavacions han revelat nombroses cases decorades als oasis de Dakhla i Kharga (desert occidental d'Egipte) que daten del segle III i mitjan IV. L'estètica de l'època, sovint anomenada Estil Joia, imposava complexes i variades àrees d'ornaments i figures. Els vincles entre la decoració de les esglésies i la de les llars de l'elit suggereixen un gust generalitzat per aquesta estètica.

image

  • image #MésRomànic

    Contacte:

    congresromanic@museunacional.cat