Congrés Internacional Romànic

Sophia Kalopissi-Verti

National and Kapodistrian University of Athens

CV: Sophia Kalopissi-Verti és catedràtica emèrita d'Arqueologia Bizantina a la National and Kapodistrian University of Athens. Ha codirigit excavacions arqueològiques en jaciments paleocristians, com a l'antiga Halasarna (illa de Cos, a l'arxipèlag del Dodecanès) i al cim sagrat del mont de Moisès, al sud del Sinaí. Les seves publicacions se centren en la pintura monumental bizantina, les inscripcions eclesiàstiques, els pintors i el mecenatge. Ha publicat les monografies Die Kirche der Hagia Triada bei Kranidi in der Argolis (1244) (Munic 1975) i Dedicatory Inscriptions and Donor Portraits in Thirteenth-Century Churches of Greece [Österreichische Akademie der Wissenschaften] (Viena 1992). Ha coeditat (amb P. Edbury) el volum col·lectiu Archaeology and the Crusades (Atenes 2007), i (amb M. Panayotidi) el Multilingual Illustrated Dictionary of Byzantine Architecture and Sculpture Terminology (Herakleion 2010), premiat per l'Acadèmia d'Atenes el 2011, i (amb V. Foskolou) Intercultural Encounters in Medieval Greece after 1204. The evidence of Art and Material Culture [Byzantioc, 19] (Turnhout 2022).

La presentació de les pintures bizantines al Byzantine and Christian Museun d’Atenes

El Museu Bizantí i Cristià d'Atenes acull diverses pintures murals que s'han recuperat dels edificis que antigament adornaven perquè aquests estaven en ruïnes i en alguns casos calia separar les capes pintades. Llevat d'un edifici civil del segle V-VI, tots els frescos havien decorat espais religiosos. S'han integrat a les exposicions temàtiques del museu seguint una ordenació més o menys cronològica. Així, les pintures murals individuals de Citera i Naxos, entre d'altres, es mostren a la secció «Culte i art» al costat de les icones i escultures. De la mateixa manera, la secció «Àtica: una província bizantina» inclou frescos retirats de les capelles de Spelia Pentelis (1233-1234). Les importants pintures murals de l'església d'Episkopi a Evrytània, que comprenen quatre capes que daten dels segles IX, XI, XIII i XVII, i que van ser retirades abans que l'edifici fos engolit per les aigües d'una presa de nova construcció, es mostren en un altre espai que recorda la disposició iconogràfica de l'església.

image

  • image #MésRomànic

    Contacte:

    congresromanic@museunacional.cat