Congrés Internacional Romànic

Sophia Kalopissi-Verti

National and Kapodistrian University of Athens

CV: Sophia Kalopissi-Verti és catedràtica emèrita d'Arqueologia Bizantina a la National and Kapodistrian University of Athens. Ha codirigit excavacions arqueològiques en jaciments paleocristians, com a l'antiga Halasarna (illa de Cos, a l'arxipèlag del Dodecanès) i al cim sagrat del mont de Moisès, al sud del Sinaí. Les seves publicacions se centren en la pintura monumental bizantina, les inscripcions eclesiàstiques, els pintors i el mecenatge. Ha publicat les monografies Die Kirche der Hagia Triada bei Kranidi in der Argolis (1244) (Munic 1975) i Dedicatory Inscriptions and Donor Portraits in Thirteenth-Century Churches of Greece [Österreichische Akademie der Wissenschaften] (Viena 1992). Ha coeditat (amb P. Edbury) el volum col·lectiu Archaeology and the Crusades (Atenes 2007), i (amb M. Panayotidi) el Multilingual Illustrated Dictionary of Byzantine Architecture and Sculpture Terminology (Herakleion 2010), premiat per l'Acadèmia d'Atenes el 2011, i (amb V. Foskolou) Intercultural Encounters in Medieval Greece after 1204. The evidence of Art and Material Culture [Byzantioc, 19] (Turnhout 2022).

La presentació de les pintures bizantines al Byzantine and Christian Museun d’Atenes

El Museu Bizantí i Cristià d'Atenes acull diverses pintures murals que s'han recuperat dels edificis que antigament adornaven perquè aquests estaven en ruïnes i en alguns casos calia separar les capes pintades. Llevat d'un edifici civil del segle V-VI, tots els frescos havien decorat espais religiosos. S'han integrat a les exposicions temàtiques del museu seguint una ordenació més o menys cronològica. Així, les pintures murals individuals de Citera i Naxos, entre d'altres, es mostren a la secció «Culte i art» al costat de les icones i escultures. De la mateixa manera, la secció «Àtica: una província bizantina» inclou frescos retirats de les capelles de Spelia Pentelis (1233-1234). Les importants pintures murals de l'església d'Episkopi a Evrytània, que comprenen quatre capes que daten dels segles IX, XI, XIII i XVII, i que van ser retirades abans que l'edifici fos engolit per les aigües d'una presa de nova construcció, es mostren en un altre espai que recorda la disposició iconogràfica de l'església.