CV: Ioannis Eliades es va llicenciar en Història de l'Art a la Università di Pisa el novembre de 2000. El 2001 va continuar els seus estudis a la Facultat d'Història i Arqueologia de la Universitat de Xipre a Nicòsia i el 2004 va obtenir el màster en Història Medieval i Arqueologia amb una tesi sobre el pintor del segle XVII Pavlos Hierographos i la seva escola artística. L'any 2008 es va doctorar en Art Bizantí amb una dissertació titulada «Art del Renaixement xipriota: la Capella Llatina del Monestir de Sant Joan Lampadistos i monuments similars».

Com a director del Museu Bizantí i de la Galeria de la Fundació Arquebisbe Makarios III, ha organitzat conferències, exposicions i programes educatius. Va escriure la guia del Museu i Galeria d'Art Bizantí els anys 2008 i 2017, i va editar els catàlegs científics de les exposicions del museu, com, per exemple, The Maniera Cypria: the painting of the 13th century in Cyprus between two worlds (Nicòsia, 2017) i Palaeologan reflections on the art of Cyprus (1261-1489) (Nicòsia, 2019). És autor de nombrosos articles i publicacions científiques i participa activament en congressos internacionals i locals.

Des del setembre del 2021 és membre del Comitè Nacional d'Experts de Xipre per a la Convenció dedicada a la Protecció del Patrimoni Cultural Immaterial. És vicepresident de la Societat d'Estudis Xipriotes, secretari general del Comitè Xipriota d'Estudis Bizantins, membre del Comitè Nacional de Xipre de l'ICOM i del Comitè Nacional de Xipre de la UNESCO. Representa Xipre als programes europeus i s'ocupa activament de les qüestions relacionades amb la repatriació d'antiguitats robades.

Saqueig, dispersió, repatriació i museïtzació de fragments dels frescos procedents de territoris de Xipre sota ocupació turca

Després de la invasió turca del 1974 i l'ocupació en curs, més de 500 esglésies van ser saquejades, entre 15.000 i 20.000 icones van ser robades i fragments de pintures murals i mosaics van ser arrencats i venuts a l'estranger, mentre que d'altres es van destruir.

Des del 1979, les autoritats de la República de Xipre han rebut informació sobre saquejos del patrimoni eclesiàstic i se n'han investigat diversos casos. Aquests esforços han contribuït a repatriar diverses obres d'art que avui s'exposen al Museu Bizantí Fundació Arquebisbe Makarios III de Nicòsia.

Els casos més importants són les dues composicions al fresc de l'església d'Antifonitis, prop de Kyrenia (segle XVI), amb més de cent fragments, i els frescos de l'absis i la cúpula de la capella de Sant Eufemià al poble de Lysi (segle XIII), amb 36 fragments, acoblats per The Menil Collection de Houston, Texas. Al Museu Bizantí també s'hi troben altres fragments repatriats procedents de l'església de Sant Solomoni a Komi tou Gialou (segle IX), l'església de Panagia Pergaminiotissa a Akanthou (segle XII), l'església de Panagia Apsinthiotissa (segles XII i XIII) i l'església de Panagia a Askeia (segle XV), mentre que d'altres provenen d'esglésies no identificades.