CV: Catedràtic d'Història de l'Art Medieval i director de l'Escola d'Especialització en Patrimoni Historicoartístic de la Università Cattolica di Milano. Membre del comitè científic de la Rivista di Storia della Miniatura, d'Arte Lombarda i del comitè directiu d'Arte Cristiana.

Especialista en art llombard medieval, els seus estudis s'han centrat en l'art romànic (Galliano, Civate, Brescia, iconografies apocalíptiques) i el gòtic internacional (Catedral de Milà, cort Visconti, miniatures del segle XIV), també com a responsable científic de diversos projectes i estudis de recerca. Col·labora amb la Universitat Autònoma de Barcelona i amb altres universitats i institucions en investigacions sobre pintura romànica a Europa i l'àrea mediterrània.

Ha participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals i ha publicat al voltant de dues-centes contribucions, entre elles diverses monografies: Giovannino de Grassi. La corte e la cattedrale, Cinisello Balsamo (Milà 1995); La Rotonda di Brescia (Milà 2004); Milano e le origini della pittura romanica lombarda. Committenze episcopali, modelli iconografici, maestranze, Milà 2018 (1a ed. 2011).

Pintura romànica arrencada a la Llombardia: els casos de San Giovanni in Conca i Sant’Ambrogio a Milà

Després d'una breu introducció sobre els casos i la consistència dels stacco de la pintura medieval a la Llombardia, es prenen en consideració dos casos molt significatius d'importants basíliques de la ciutat de Milà: San Giovanni in Conca, totalment enderrocada (excepte la cripta) el 1948-1949, els frescos de la qual es conserven al Museu d'Art Antic del Castello Sforzesco, i Sant Ambrosi, que encara alberga in situ —però en zones diferents— les pintures romàniques arrencades en la dècada de 1960. En tots dos casos, l'estudi de la documentació d'arxiu pot permetre reconstruir l'espai original pintat i els programes iconogràfics.