CV:  Arquitecte i historiador de l'art, antic pensionista de l'Académie de France à Rome (Vil·la Mèdici), Olivier Poisson (nascut el 1951) ha desenvolupat tota la seva carrera (de 1980 a 2018) al Ministeri de Cultura francès. Conservador i després inspector general de Monuments Històrics (1996), ha supervisat un gran nombre de projectes arreu de les regions franceses al llarg dels anys, tant a la França metropolitana com a ultramar, alhora que exercia una activitat paral·lela com a investigador i docent. Historiador de l'arquitectura, així com de la restauració i de les idees sobre el patrimoni, és autor de nombrosos articles i d'una biografia d'Eugène Viollet-le-Duc (2014). Ha ensenyat aquestes matèries a universitats franceses i estrangeres i és professor a l'École de Chaillot. Entre 1999 i 2018, es va encarregar també del seguiment de les candidatures franceses a ser nomenades Patrimoni Mundial de la UNESCO, participant-hi de vegades de manera substancial (Le Havre, les conques mineres del Nord-Pas-de-Calais, l'obra arquitectònica de Le Corbusier, Nîmes, l'antiguitat en el present, etc.) i a col·laborar amb les delegacions d'altres països al Comitè del Patrimoni Mundial. És membre del Comitè Francès del Patrimoni Mundial. Com a membre d'ICOMOS, va ocupar càrrecs de responsabilitat a la secció francesa durant diversos anys i després al seu Consell Executiu, del qual va ser vicepresident (2009). És membre corresponent de l'Institut d´Estudis Catalans (Barcelona).

El «museu dels frescos» del Musée des Monuments Français (París)

L'any 1879, poc després de la mort d'Eugène Viollet-le-Duc es va crear al Palau del Trocadéro, construït per a l'Exposició Universal de 1878, el Musée de Sculpture Comparée que ell havia desitjat. L'any 1934 aquesta institució, integrada per una important col·lecció de motlles reunida durant més de mig segle, va prendre el nom de Musée des Monuments Français. Amb motiu de l'Exposició Universal del 1937, el Palau del Trocadéro va viure una profunda transformació per convertir-se en l'actual Palau de Chaillot, i el seu director, Paul Deschamps, va voler afegir als motlles escultòrics l'exposició de còpies de pintures murals medievals. La gran novetat d'aquest projecte va ser reproduir no només les pintures, sinó també els espais arquitectònics que les allotjaven, a vegades a gran escala (volta de Saint-Savin, cúpula de Cahors). La realització d'aquest projecte es va allargar durant molts anys abans d'obrir-lo al públic el 1945.