CV: Verónica Carla Abenza Soria és actualment Investigadora Ramón y Cajal i professora del Departament d'Història de l'Art de la Universitat Complutense de Madrid (2023-2028), on imparteix classes d'Història de l'Art Medieval i Art Islàmic i Bizantí. Prèviament es va incorporar al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC, Centre de Ciències Humanes i Socials - Institut d'Història, Madrid) (2021-2023) com a investigadora postdoctoral Juan de la Cierva - Formació. Anteriorment va formar part del Departament d'Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) com a professora d'Història de l'Art (gener de 2019), després d'haver impartit classes com a professora a temps parcial d'Art Bizantí (cursos 2014-15 i 2015-16). Llicenciada per aquesta mateixa universitat en Història de l'Art, va cursar el màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic (10/10) i és doctora en Història de l'Art (Cum laude - menció internacional, Premi Extraordinari de Doctorat). Va completar els seus estudis amb una beca Erasmus a la Sapienza Università di Roma. El 2013 va obtenir una beca de recerca de quatre anys dins del Programa Nacional de Formació de Recursos Humans (FPI) d'Espanya per elaborar la seva tesi doctoral, titulada «Ego Regina: mecenatge artístic femení a Aragó, Navarra i Catalunya (1000-1200)». Ha col·laborat activament en diversos projectes de recerca altament competitius (HAR, PDI, RTI i ERC). També ha estat guardonada amb diverses beques per a estades de recerca nacionals i internacionals: com a investigadora al Museu Episcopal de Vic (2012-13, 10 mesos), al Metropolitan Museum of Art, Departament d'Art Medieval i The Cloisters, Nova York, EUA (2015, 4 mesos), i a la Fondazione di Studi di Storia dell'Arte Roberto Longhi , Florència, Itàlia (2017, 9 mesos). Aquesta darrera beca li va permetre desenvolupar maduresa acadèmica i independència, ja que va implicar el seu primer projecte de recerca independent. A més d'aquestes beques i les seves beques postdoctorals RyC i FJC altament competitives, ha rebut successives ajudes per assistir i participar en la Conferència Internacional Anual de Romànic de l'Associació Arqueològica Britànica (2014, 2016, 2018 i 2020).

La seva recerca, que es caracteritza per un acusat enfocament internacional, s'ha centrat en l'estudi de l'art i l'arquitectura romànica i bizantina, especialment en el mecenatge artístic femení i també en l'intercanvi artístic a la Mediterrània medieval. Els seus interessos científics actuals inclouen qüestions històriques i d'història de l'art relacionades amb l'art medieval i la il·luminació d'al-Andalus, Bizanci i els regnes cristians d'Ibèria. Ha presentat els resultats de la seva recerca a múltiples fòrums internacionals, entre les quals la Universität Heidelberg, la Societat Bizantinista de Xipre, la University of Oxford, la Sapienza Università di Roma, la Universidade Nova de Lisboa, la Università degli Studi di Milano, la Western Michigan University i la University of Lincoln. Això la va portar a convertir-se en un dels membres fundadors i principals del grup de recerca Magistri Cataloniae - Estudis culturals de la Mediterrània medieval (segles XI- XV ), constituït com a grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya (SGR-231). El 2021 es va incorporar al grup de recerca del CSIC (Institut d'Història) Xarxes de Poder a les Societats Medievals, i a la Plataforma de Recerca Interdisciplinària Història Social i Cultural de la Mediterrània (PTI MEDhis) del CSIC. Actualment és investigadora del grup de recerca ARQIMED (Arquitectura i integració de les arts a l'edat mitjana) de la Universitat Complutense de Madrid. Té un excel·lent historial de publicacions internacionals, tant en les principals revistes d'història de l'art com en volums col·lectius de referència. Ara amplia la seva experiència docent organitzant i participant en cursos de postgrau al CSIC i la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (curs d'estiu 2022: Llegir objectes, materialitzar textos), i impartint seminaris, fent xerrades com a convidada i classes als programes de postgrau de la UAB i la UCM. És coeditora de Pintar fa mil anys (Publicacions de la UAB, 2014) i Entre la letra i el pincel (Círculo Rojo, 2017). Recentment ha estat nomenada editora convidada d'Arts (edició especial: «Bizanci i la Mediterrània (segles XI-XIII): multiculturalisme, gènere i temes profans en manuscrits il·luminats»).

Les seves capacitats de lideratge per al pensament crític i la direcció de recerca es demostren en diversos àmbits: a) el seu nomenament com a documentalista del comissariat de l'exposició Pintar fa mil anys. Els colors del romànic (MEV, 31/5-14/12/2014); b) la seva participació en l'organització de diversos congressos i trobades científiques nacionals i internacionals, entre els quals «Trobades mediterrànies: art i artistes entre Bizanci i Occident després de la quarta croada (1187-1430)» (Sapienza Università di Roma), i «Segona Trobada Internacional Magistri Cataloniae: art i cerimònia a l'Occident llatí i l'Orient bizantí» (UAB); c) la seva participació en jurats de diferents premis (Tercer Premi Hèracles de Treballs de Recerca, UAB; Premi «La meva recerca en 240 segons», UAB; d) el seu càrrec de subdirectora de la revista científica Locus Amoenus (UAB), com a revisora de manuscrits originals per a revistes de referència (JMIS, AEA), com a membre de comitès científics, com a revisora de projectes en programes d'ajuda a la investigació predoctoral (Fundació Banc de Sabadell), com a avaluadora en comissions de tesis de màster (UAB) i com a directora de tesis de màster (UCM); i e) la publicació regular i participació en esdeveniments adreçats a audiències no acadèmiques.

Les pintures de Sant Esteve d’Andorra i la reconstrucció d’un viatge només d’anada

Verónica Carla Abenza Soria

Les pintures procedents de Sant Esteve d’Andorra la Vella constitueixen un exemple paradigmàtic d’entre els conjunts pictòrics que van formar part de les campanyes d’arrencament en la dècada dels anys vint del segle passat. Com en el cas d’altres murals, frontals i retaules andorrans (Engolasters, Encamp, Prats, Santa Coloma, Sant Romà de Vila i Sant Romà de les Bons), el seu viatge des d’Andorra i la separació dels cicles amb destinacions diverses van suposar importants pèrdues d’aquest ric patrimoni cultural. A diferència d’aquests casos, que més aviat o més tard es van reunir i conservar en un nombre reduït d’institucions de salvaguarda, només els murals de Santa Coloma comparteixen amb els de Sant Esteve les vicissituds d’un itinerari llarg, heterogeni i inclús fortuït que, en aquest cas, s’enllestí amb la disgregació del conjunt entre diversos museus i col·leccions privades. L’objectiu fonamental d’aquesta contribució és recórrer el viatge de fragmentació del cicle que originalment decorava la capçalera de l’església romànica andorrana, analitzant les diferents vies de museïtzació dels fragments conservats i les llacunes resultants dels seus múltiples desplaçaments. Tot plegat permetrà oferir una proposta de reconstrucció del programa pictòric en l’espai original del temple, i reflexionar sobre el patrimoni conservat in situ i les vies per a la seva possible interpretació i revaloració.