CV:  Carles Sánchez Márquez (Terrassa, 1983) és doctor en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (2017), on exerceix com a professor al Departament d’Art i Musicologia. Actualment compagina la tasca docent amb el càrrec de director de la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la UNESCO (Ajuntament de Terrassa). Anteriorment va ser redactor de l'Enciclopedia del Románico en España (Fundación Santa María la Real), així com tècnic de Patrimoni a la Diputació de Barcelona i tècnic de Cultura a l’Ajuntament de Terrassa.

Les seves principals línies de recerca són la pintura i l'escultura medievals, la sociologia de l’artista medieval i el fenomen del pelegrinatge. És autor del llibre Una tragèdia pintada, dedicat a les pintures romàniques de sant Tomàs Becket a Santa Maria de Terrassa.

Ha gaudit de diverses beques i ajuts de recerca, entre els quals la beca de recerca de l'Andrew W. Mellon Foundation en el marc del Programa Catedral de Santiago de Compostela, i una convocatòria de projectes de recerca de la Càtedra del Camí de Sant Jaume i dels Pelegrinatges de la Universidade de Santiago de Compostela. 

Membre del grup de recerca consolidat Magistri Cataloniae - Estudis culturals de la Mediterrània medieval (s. XI-XV), ha participat en nombrosos congressos d’àmbit nacional i internacional a Barcelona, Madrid, Roma, Pisa, Montpeller i Perpinyà. 

El redescobriment del patrimoni pictòric a la Seu d'Ègara (Terrassa). Trobades artístiques a l'Orient i Occident mediterrani

Carles Sánchez

Universitat Autònoma de Barcelona

Des del final del segle XIX, les pintures murals de l'antiga Seu d'Ègara han cridat l'atenció per la seva singularitat. El 1895, Josep Puig i Cadafalch va publicar un estudi pioner sobre el monument que va suposar l'inici d'una llarga etapa de recerca arqueològica, restauració i recuperació de la memòria de les antigues pintures de Sant Pere. La troballa de les pintures murals i les intervencions arqueològiques que es van dur a terme al conjunt van projectar l'interès pel monument de l'àmbit local a l'internacional.

Els estudis tècnics recents elaborats en el marc del Pla director ens permeten explorar un nou rerefons cronològic possible per a les pintures de Santa Maria i Sant Miquel (segle VI). Els frescos es poden considerar un exemple de la recepció d'una tradició pictòrica del segle VI vinculada a la Mediterrània oriental que es va emprar d'una manera molt particular. Tot i això, ignorem quins van ser els mitjans d'aquesta transmissió artística, així com els motius que van portar els comitents de Terrassa a seleccionar un repertori de temes tan peculiar.