Congrés Internacional Romànic

Roberta Cerone

Sapienza Università di Roma

CV: Roberta Cerone es va graduar a la Sapienza - Università di Roma (2003) en l'especialitat d'Història de l'Art Medieval i Modern (2007). Es va doctorar en Història de l'Art per la mateixa universitat l'any 2011. Es dedica a la recerca medieval, centrada en la producció artística monàstica i l'arquitectura civil i militar, vinculada, concretament però no exclusivament, a la baixa edat mitjana i la regió central d'Itàlia.

Ha publicat nombrosos assaigs en revistes italianes i estrangeres, i ha assistit a nombrosos congressos nacionals i internacionals. És autora de dues monografies: Congregato populo in palatio communis. Il palazzo pubblico nel Medioevo: il caso del Lazio meridionale (Roma, Edizioni Nuova cultura, 2010) i La regola e il monastero. Arte e architettura in Santa Scolastica a Subiaco (secc. VIXIV) (Roma, Campisano editore, 2015). Ha participat en nombrosos projectes de recerca en universitats italianes i estrangeres com Sapienza - Università di Roma, Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà, Università di Palermo i Palackij University d'Olomouc. Entre aquests projectes hi ha «Le vie del Gotico tra Stato della Chiesa e Regno di Sicilia» (PRIN 2009); el Programa Nacional del Ministeri d'Educació italià (MIUR) «Nuovi sistemi di fruizione del patrimonio medievale siciliano» al Districte d'Alta Tecnologia per a la Innovació en Patrimoni Cultural (PON03PE_00214_3, 2013-2015) i l'estudi «Teodolinda. I Longobardi all'alba dell'Europa» a la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà.

És editora de la revista Arte Medievale (ANVUR-A) i forma part del comitè científic per a la nominació de «Il paesaggio culturale degli insediamenti benedettini nell'Italia medievale» com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. També és representant científic dels monestirs de Subiaco i del «Triennio tomistico. Celebrazioni per San Tommaso d'Aquino (2023-2025)». L'any 2017 va obtenir el Certificat Acadèmic Nacional com a professora associada de la disciplina 10/B1 (Història de l'Art). Des de 2022 és professora associada d'Història de l'Art Medieval (L-ART/01) al Departament d'Història, Antropologia, Religió, Art i Espectacle de la Sapienza - Università di Roma.


Arrencats, oblidats, retrobats. Frescos del tres-cents de les esglésies mendicants de Rieti: el cas de Sant Francesc

Grans cicles decoraven les principals esglésies mendicants de Rieti, al Laci: Sant Francesc, Sant Domènec i Sant Agustí, fonaments d'una ciutat que a l'edat mitjana es va constituir en un dels principals centres de l'Estat Pontifici, sovint escollida pels papes com a seu alternativa a Roma. En diversos moments del segle xx es van arrencar d'aquestes esglésies frescos que avui es tornen a mostrar parcialment en diversos museus. El cicle més important, datat al principi del segle XIV, va decorar el presbiteri de l'església dels frares a partir de les històries de Francesc inspirades en el famós cicle d'Assís de Giotto.

Aquestes pintures són emblemàtiques d'una situació freqüent a la península Italiana: la necessitat d'arrencar-les per conservar-les, primer arran de la repressió napoleònica, més tard per les lleis de supressió de les congregacions i els ordes religiosos de 1866, quan el canvi de funcions dels edificis de culte a altres usos els va portar inexorablement a la ruïna.

Resseguirem els fets històrics que van conduir al descobriment de les pintures, l'arrencament i l'oblit, fins als intents encara provisionals d'ordenació parcial. També intentarem reinterpretar els murals des del punt de vista iconogràfic i estilístic, per restituir-los, almenys virtualment, a l'espai litúrgic per al qual van ser concebuts.

image

  • image #MésRomànic

    Contacte:

    congresromanic@museunacional.cat