CV: Giovanni Pescarmona és expert en digitalització del patrimoni cultural. Doctor en Història de l'Art Digital per la Università degli Studi di Firenze, la seva tesi versa sobre la reconstrucció digital del retaule perdut de la Basílica de la Santa Croce de Florència. Els seus interessos de recerca se centren en la intersecció entre la història de l'art i les noves tecnologies. Ha publicat nombrosos treballs sobre el tema i ha impartit classes en diverses ocasions a la University of Cambridge, la Università degli Studi Roma Tre i la Università degli Studi di Firenze.

Col·labora com a humanista digital amb la Biblioteca Digital del Ministeri de Cultura italià i té una llarga experiència com a consultor i director de projectes digitals per a institucions culturals italianes i estrangeres (Musei di Fiesole; Fitzwilliam Museum, Cambridge; Opera di Santa Croce, Florència) per crear productes i experiències innovadores basades en tecnologies immersives (AR/XR).

Història de l'art digital i frescos arrencats: el cas del retaule perdut de la Basílica de la Santa Croce, reconstruït

L'objectiu d'aquesta ponència és demostrar l'eficàcia de les eines i les metodologies de la història de l'art digital en els processos de recerca de la història de l'art relacionats amb els frescos medievals arrencats. Aquests exemples únics acostumen a portar implícita una història de moviments, dispersió, conservació i esdeveniments traumàtics (restauració i manipulació). Les eines de visualització digital ens poden ajudar a generar dades i paradades noves i abans inaccessibles per enriquir les obres d'art existents i plantejar noves preguntes, cosa que podria conduir a nous i apassionants descobriments. Els entorns virtuals de visualització mitjançant ordinador també poden ajudar els estudiosos moderns a copsar el significat original de les imatges en el seu context històric, que sovint ha estat destruït o molt manipulat al llarg del temps.

Aquests temes, amplis i potencialment generalitzables, s'exploraran mitjançant l'anàlisi d'un estudi de cas extret de la tesi doctoral de l'autor: els frescos medievals arrencats que representen el Triomf de la Mort i l'Infern, pintats per Andrea di Cione a la Basílica de Santa Croce de Florència.

Aquestes pintures monumentals eren originalment al costat dret de la nau de l'església i van patir una sèrie d'intervencions traumàtiques: primer, l'obliteració i la fragmentació durant el Renaixement a causa de la renovació de l'interior de l'església duta a terme per Vasari el 1566 i , després, el redescobriment i despreniment dels frescos. Avui, els frescos s'exposen al refectori proper al complex. Com veurem, la restitució dels frescos al context visual, espacial i arquitectònic original permet comprendre la seva funció primordial, treure conclusions rellevants sobre la data de la seva creació i aplegar proves importants per reconstruir el retaule perdut de l'església.