CV: Grazia Maria Fachechi és professora associada d'Història de l'Art Medieval i directora del Programa de postgrau en Història de l'Art de la Università degli Studi di Urbino Carlo Bo. Els seus àmbits d'especialització són la iconografia, les relacions text/imatge, l'escultura de fusta policromada, els manuscrits il·luminats medievals i renaixentistes i les tecnologies de visualització digital per reconstruir obres d'art i contextos perduts. En l'actualitat, en col·laboració amb la Biblioteca Vaticana, coordina el projecte «Back: la Biblioteca del duc Federico di Montefeltro», l'objectiu del qual és tornar virtualment a Urbino tots els manuscrits —la majoria bellament il·luminats— que es trobaven al Palau Ducal abans de ser venuts al papa Alexandre VII Chigi. En els darrers deu anys, ha publicat el catàleg d'una de les col·leccions d'escultures de fusta més importants d'Itàlia, Museu Nazionale di Palazzo Venezia: sculture in legno, com a resultat d'una recerca finançada per la Getty Foundation i, més recentment, Il tempo sulla pietra. La raffigurazione dei mesi nella scultura medievale, escrit amb Manuel Castiñeiras (Universitat Autònoma de Barcelona), centrat en les representacions dels mesos de l'any les quals, encara que aparentment només mostrin la descripció de les activitats estacionals que marquen el pas del temps, pot evocar una gamma de múltiples associacions. També ha publicat The Palazze frescoes: a tale between Umbria and America, resultat d'una recerca finançada per la Romeyne Robert and Uguccione Sorbello Foundation (Wilmington, Delaware, EUA). Conté una reconstrucció en 3D de l'entorn original d'un cicle de frescos arrencats dels murs al segle XX que es van vendre a col·leccionistes nord-americans i es conserven actualment a diversos museus, un tema en què continua treballant.

Fer visible allò invisible. Els frescos de Le Palazze, del monestir al museu i viceversa

En les darreres dècades, la investigació històrica ha intentat omplir alguns dels buit creats entre les obres d'art i la seva procedència oferint sovint una idea completa del context original. La nova tecnologia 3D ens permet obtenir molt més que una descripció escrita o una simple recreació gràfica. Facilita, així mateix, deixar a les generacions futures una memòria eficaç de sistemes culturalment complexos ara fragmentats i ja no accessibles. Mentrestant, la interacció entre les humanitats i el patrimoni digital continua sol·licitant reflexions més profundes i nous coneixements. Entre les 438 obres d'art presentades per Lionello Venturi a Pitture italiane in America (1931) hi ha dos frescos arrencats que es conserven al Worcester Art Museum. Originalment, formaven part d'una sèrie de frescos religiosos pintats cap a 1295-1300 en un convent de clarisses situat molt a prop de Spoleto. L'obra, d'iconografia complexa i articulada, elaborada per un mestre anònim, és de tal qualitat que Roberto Longhi la va descriure com «L'esplèndida sèrie dels Palazze de Spoleto» (1957). La majoria dels frescos es van arrencar a la dècada de 1920 i, entre 1924 i 1931, alguns fragments i escenes senceres van ser adquirits per museus de les ciutats nord-americanes de Boston, Bryn Athin, Cambridge, Hartford i Worcester. El 1964 se'n va arrencar una altra escena i les sinòpies restants, que s'exposen avui al Museo Nazionale del Ducato di Spoleto al costat d'altres fragments trobats posteriorment. Aquesta aportació té per objecte presentar els resultats d'un projecte dedicat a recompondre virtualment un patrimoni cultural escindit i restaurar la seva fesomia global, situant-lo en el seu context històric i creant eines tradicionals i multimèdia adequades que permetin gaudir de les obres com si encara estiguessin juntes al mateix lloc i en la disposició original.