CV: Arqueòleg i historiador dedicat a la recerca aplicada a la restauració monumental des del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat Catalunya (1986). Especialitzat en arqueologia i arquitectura medieval, ha dut a terme excavacions a la ciutat de Barcelona (1983-1985) i ha intervingut en els treballs arqueològics i de restauració dels monestirs d’Escaladei, Santa Maria de Vilabertran, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Casserres, el casal Graells de Cardona, els castells de la Pobla de Claramunt, Miravet i Mur, i les esglésies de Santa Àgata de Barcelona, Sant Pere de Terrassa i la Vall de Boí. També ha coordinat els treballs al monestir de Sant Pere de Rodes (1990-1999) i a l’església de Santa Maria del Mar (2009-2017). És autor del primer informe sobre el fals claustre de Palamós (2012), i ha format part dels equips de recerca per reproduir les pintures de Sant Joan de Boí (1997-1998) i la creació del mapatge de Sant Climent de Taüll (2013). Membre de la comissió sobre la decoració del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (2019), és coautor del pla d’actuacions al monestir de Ripoll (2020) i comissari de la commemoració dels nou-cents anys de Taüll (2023).

També ha orientat la recerca en els camps de la història de l'arqueologia, la restauració, els museus i la literatura de viatges. Investigador del grup de recerca EMAC Romànic i Gòtic de la Universitat de Barcelona, ha estat comissari de diferents exposicions als museus Frederic Marès, Episcopal de Vic, Arqueològic de Barcelona i d’Història de Catalunya, així com de les commemoracions de l’Any Puig i Cadafalch (2017). Membre del consell de redacció de les revistes L’Avenç (2000-2007) i 4 Columnes. L’univers de Josep Puig i Cadafalch (2019), ha estat autor o coordinador dels llibres La capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona (1999), L’art gòtic a Catalunya, vol. III Arquitectura. Dels palaus a les masies (2003), Intervenir a la muralla romana de Barcelona (2017) i, en col·laboració amb Pilar Vélez, de la monografia Riu Serra (1921-2006), escultor i dibuixant (2012), dedicada a l’obra del seu pare. Ha estat editor de l’antologia Viatge a la Rússia soviètica. Visions catalanes de l’URSS (1920-1941) (2017) i, amb Mireia Freixa, de les actes del Congrés Josep Puig i Cadafalch, arquitecte de Catalunya (1867-1956) (2021).

Sant Climent de Taüll (Vall de Boí, Catalunya). De la pintura mural al mapatge (c. 1123-2013)
El proper desembre farà nou-cents anys que l'església pirinenca de Sant Climent de Taüll a la Vall de Boí fou consagrada, i el consens historiogràfic considera que degué ser llavors, al voltant del 1123, que l’absis major va rebre la superba pintura que en el segle XX ha esdevingut icona de l’art romànic per la majestat que s’hi representa, portadora d'una categòrica elevació plàstica. En el llarg temps que en separa la creació de l'actualitat, aquesta imatge sempre ha estat present, mai fou ocultada i, per tant, no va necessitar de ser pròpiament descoberta. Ho fou culturalment, però no pas visualment, en tant que restava manifesta per impartir la gràcia o la ira que la seva impertorbable figura pot suggerir, en una de les escasses pintures romàniques de culte ininterromput. Va caldre arribar als anys 1904-1907 perquè fos apreciada per ulls seculars, que hi remarcaren l'art i la historicitat, en un context cultural en què les manifestacions plàstiques arcaiques esdevenien referents artístics contemporanis. Si una part de la pintura havia arribat gairebé incòlume, també l'edifici és un dels pocs conservats sense transformacions significatives, cosa que li dona un alt valor arquitectònic. Ara bé, l'espai plàstic del temple en l'aspecte pictòric sí que s’havia modificat progressivament, reduït, ocultat o destruït fins a circumscriure's gairebé a la imatge de la majestat. El comerç internacional d'antiguitats interessat per les obres medievals europees va voler fer-se amb aquesta peça cap al 1919 i traslladar-la a Amèrica del Nord. A fi de salvaguardar-la i evitar l’exportació, les autoritats catalanes obtingueren la pintura, que fou extreta i instal·lada el 1923 al nou museu d'art de Barcelona, l’actual Museu Nacional d'Art de Catalunya. Amb aquesta operació va culminar la desaparició de l’espai pintat romànic i circumstancialment la nuesa constructiva va imposar-se. La situació ja es va voler revertir vers el 1960 amb la instal·lació d'una còpia física de la pintura extreta, però que, muntada en un suport de guix, ocultava restes de pintura encara subsistents a l’absis. L'esperança de recuperar-les, la necessitat de renovar la vella còpia, integrar uns nous fragments descoberts el 2000-2001 i l’interès per presentar una recreació de la pintura completa dins l’arquitectura original, va conduir a formular un innovador projecte de mapatge que, sense afectar la fàbrica, hi reproduïa la pintura conservada al Museu Nacional, integrava els vestigis in situ i alhora reconstruïa virtualment l’estat original. L’actuació combinada de recerca, creació del mapatge i agençament de l’espai, la va dur a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el suport del Museu Nacional d'Art de Catalunya i es va inaugurar el 2013.