CV: Catedràtic d’Història de l’Art Medieval, és actualment investigador resident a l’Institut National d’Histoire de l’Art (INHA) de París. La seva bibliografia es troba recollida a Le plaisir de l’art du Moyen Age. Commande, production et réception de l’œuvre d’art. Mélanges en hommage à Xavier Barral i Altet (París, Picard, 2012) i Repenser l'histoire de l’art médiéval en 2023. Recueil d’études offertes à Xavier Barral i Altet (University of Zagreb, IRCLAMA, 2023).

El salvament i la protecció de les pintures murals romàniques de la vall de Boí en el context europeu contemporani

La descoberta, valorització, estudi, arrencament i museïtzació de les pintures murals romàniques de la vall de Boí a inicis del segle XX és un fenomen molt tardà en comparació amb el context europeu d’interès per la policromia monumental medieval i les pintures murals dels edificis romànics. A França, per exemple, des de mitjan segle XIX, s’havien anat descobrint i publicant pintures murals romàniques i se n’havien fet còpies, que van constituir la base del que seria després el Musée des Monuments Français de París. Aleshores, el principal debat del moment enfrontava els partidaris de completar les pintures murals que es descobrien als edificis, amb els que defensaven que calia deixar les restes arqueològiques tal i com estaven, sense afegir-hi res. Aquestes polèmiques es veieren reflectides a Catalunya (Ripoll). A finals del segle XIX, en el moment de les primeres descobertes i publicacions de pintures murals romàniques a Catalunya (Pedret, Sant Martí de Fenollar, Sant Pere de Terrassa), es preparaven, a França, els primers tractats generals sobre la matèria (P. Gélis-Didot i H. Laffillée, 1903). Paral·lelament, a Itàlia s’havia anat consolidant el stacco i el strappo de pintures murals destinades tant a museus com al comerç i a col·leccions privades.