CV: Gemma Ylla-Català és conservadora d’art romànic al Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. És llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona en les especialitats d’Art Medieval i Museologia (1986), té un màster en Museologia i Restauració del Departament d’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona (1989) i un altre en Art per l’Escola de Doctorat i de Formació Continuada de la mateixa Universitat (2003).

Havent desenvolupat diversos projectes en diferents entitats culturals, públiques i privades, treballa al Museu Nacional d’Art de Catalunya des del 1995. Vinculada al Departament d’Art Romànic des del 2000, amb dedicació a la col·lecció de pintura romànica i a la història de les col·leccions, ha participat en comissariats d’exposicions i en les respectives publicacions: Domènech i Montaner i la descoberta de l’Art Romànic (Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2006), El esplendor del románico (Fundación MAPFRE, Madrid, 2011), En companyia d’Antoni Tàpies. Visita al romànic (Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2013-2014) i Col·lecció Antonio Gallardo Ballart. Obres d’art romànic i gòtic (Museu Nacional d'Art de Catalunya,2016).

Les publicacions més recents són: «Art romànic i modernitat. Raimon Casellas, Josep Pijoan i el valor estètic de la pintura románica» a Picasso-Romànic (Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2016-2017); «Misión catalana en Portugal: La exposición de arte catalán en Lisboa» a La invasión silenciosa. Presencia portuguesa en las revistas literarias ibéricas (1900-1950) (Universidade de Évora, 2021); «El Museu Nacional d’Art de Catalunya, donaciones y legados en compendio» a Las donaciones y legados en los museos de titularidad pública: pasado, presente y futuro (Museo del Prado, 2021); «La viga de Cardet y otras vigas de ábside del siglo XIII en Cataluña» a Calvarios y vigas de imaginería entre la Edad Media y el Concilio de Trento, I Encuentro de arte y liturgia- Crux Triumphalis (Universidad de Cádiz, 2022).

Incorporació de fragments de pintura mural arrencada als conjunts de Taüll, Burgal i Boí. Nova visió i algunes descobertes (amb Carme Ramells).

Els cent anys d’història de les pintures murals arrencades del Museu Nacional són l’expressió d’una voluntat continuada de presentar els conjunts de manera afí als seus llocs d’origen.

La recuperació de les pintures no es va acabar amb els primers arrencaments i la instal·lació posterior en absis de fusta el 1923. Alguns fragments murals que no eren de les conques absidals s’exposaren emmarcats, i d’altres, descoberts més tard, es van arrencar en diverses campanyes els anys 1960-70. La seva incorporació a les sales ha estat progressiva, a mesura que se n’ha estudiat la ubicació concreta i s’han restaurat.

El treball dels darrers anys, que culmina aquest 2023, incorpora fragments als conjunts de Sant Climent de Taüll, Sant Pere del Burgal i Sant Joan de Boí. En aquesta ponència presentarem la particularitat de cadascun dels casos i com l’estudi, la intervenció de restauració i la cerca de documentació han determinat l’actual proposta de presentació. La incorporació de fragments enriqueix la visió d’aquests conjunts i facilita noves interpretacions de caire tècnic, cromàtic, iconogràfic o simbòlic.