CV: Núria Oriols Pladevall és llicenciada en Ciències Químiques, diplomada en Conservació-Restauració de Béns Culturals i doctora en Enginyeria Química per la Universitat Politècnica de Catalunya amb la tesi Del mur romànic al museu. La tècnica de la pintura mural romànica i del seu traspàs amb morters de caseïna. Està especialitzada en l’anàlisi de materials d’obres artístiques, tasca que desenvolupa des del 2010 al laboratori químic del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Ha estat professora del grau de Conservació-Restauració de Béns Culturals de la Universitat de Barcelona i ha participat en congressos i publicacions com ara Ciencia y Arte, Technart o Michrochemical Journal.

Una lectura de l’absis central de Sant Climent de Taüll a través dels materials

Mitjançant l’anàlisi química de micromostres de pintura de l’absis central de Sant Climent de Taüll, definida com l’obra d’un mestre anònim extraordinari, hem volgut avaluar fins a quin punt la seva manera de procedir s’allunya o no de les receptes recollides en diferents tractats medievals, entre d’altres, el manuscrit de Montpeller Liber diversarum arcium o el text Hermeneia, que recull la tradició pictòrica bizantina. La comparació l’hem centrat en la representació dels rostres i les vestidures, i hem evidenciat una clara empremta dels tractats en el procés de creació de l’obra, tant en la composició geomètrica, en el dibuix, com en les barreges de colors presents a les capes superposades de policromia, amb materials similars als dels frontals romànics. Els resultats analítics corroboren que les primeres capes es van pintar sobre un morter de calç i sorra encara humit, i les darreres capes al sec. Deduïm de l’anàlisi comparativa entre materials i textos medievals, una possible composició pel discutit color anomenat prasinius, de tonalitat i usos similars al color anomenat verdaccio per Ceninni.