Congrés Internacional Romànic

Juan Antonio Olañeta

Universitat de Barcelona

CV: Doctor en Història de l’Art (Universitat de Barcelona, 2017) i llicenciat en Ciències Empresarials (Universidad de Zaragoza, 1988). Màster en Estudis Avançats en Història de l’Art (Universitat de Barcelona, 2009-2011). La seva tesi, titulada «La representació de Daniel en el fossat dels lleons en l'escultura d'Occident (segles XI-XIII). Corpus i estudi iconogràfic de la transformació, la funció i el significat d'una imatge polivalent», té la menció internacional i ha estat guardonada amb el Romanesque Research Award 2018, atorgat per l'Europäischen Romanik Zentrum. Després de vint anys treballant com a consultor i director financer, el 2009 va abandonar aquesta trajectòria laboral per centrar-se totalment en la història de l’art. Actualment és professor associat a la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida. Ha dut a terme estades a les universitats de Tolosa de Llenguadoc i Vercelli, i en el Kunsthistorisches Institut in Florenz. Ha estat subcoordinador dels volums dedicats a Barcelona i Lleida de l’Enciclopedia del Románico en Cataluña. Des del 2010 és membre del grup de recerca Ars Picta i centra la seva activitat investigadora en la iconografia romànica, sobretot en els crismons, en Daniel al fossat dels lleons i les representacions dels donants, i també en la participació social en la gestió del patrimoni. Va ser cofundador de l’associació Amigos del Románico, de la qual ha estat president (2010-2015), i ha estat membre del consell editor de la revista Románico (2005-2016). Des del punt de vista metodològic, s’ha especialitzat en la gestió de projectes i en el desenvolupament de corpus iconogràfics amb bases de dades (Filemaker) i la seva integració amb eines SIG. Les seves publicacions es poden consultar a https://ub.academia.edu/webclaustrocom

El bou i el lleó eren a Suïssa. Nous fragments "inèdits" de les pintures murals de Surp

Després d'arrencar-les el 1953, J. Bardolet i J. Gudiol i Ricart van posar a la venda en el mercat internacional els diferents fragments de les pintures murals romàniques de Surp i Isavarre. És per això que els dos conjunts van acabar dispersats entre diferents museus i col·leccions particulars, fins al punt que alguns dels panells romanen encara en parador desconegut per als especialistes, cosa que en dificulta l'estudi i el coneixement. De vegades algunes d'aquestes obres surten a la llum, com ha passat recentment amb tres panells d'Isavarre, dos de Surp i un de Cap d'Aran, que van pertànyer a la col·lecció de l'economista helvètic Arthur Wilhelm; entre 1962 i 2008 van estar en dipòsit al Kunstmuseum de Basilea i actualment es troben en una col·lecció particular suïssa.

Centrarem aquesta comunicació en dos panells, els de les pintures de la part inferior del quart d'esfera de l'absis de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp, inèdits per a la historiografia local i que hem tingut l'oportunitat de fotografiar i estudiar. S'hi representen el toro de Lluc i el lleó de Marc. Totes dues peces completen no només un buit físic, sinó també de coneixement, ja que ens aporten noves dades sobre la filiació d'aquest interessant conjunt.